Avui dematí ens hem aixecat amb els nostres amigüis murcianos i cordobesos (uns d'ells és irònic) i mos hem posat al lio.
Conscients que seria un dia llarg i dur, los animos no han decaido, siempre smile. De fet, mos hem picat a fer unes carreres amb es murcians i hem guanyat (però ells no ho saben).
Hem anat a un ritme d'aproximadament 4,32Km/h. Això vol dir que ho hem petat.
Quan faltaven 5Km per arribar, voliem donar emoció a sa carrera imaginària que teniem amb es murcians i hem aturat a dinar.
Finalment hem arribat a nes nostre destí. Santiago mos ha esperat amb es braços oberts, andamios tapant sa catedral i retards de bus. Tot molt màgic.
Es cau-camping on estam és una passada, ja veureu foto a futures entrades. Quien espera desespera.
Todo bien todo correcto. Recuerdos!
Hola muxax@s. Veo que estais molt bé.Aqui soberbibiendo a la gran invasion de homus terricolas invasores guirisimus. He aprendiendo a crussar l'as calles en vermello xke ellos lo hasen en verdesca i no té dejan dar ni una passa, lo mateixo me susede si yo mano el cotxe, espero que l'ós oriondos de Mallorca crusen en vermellosa y pito a l'ós que lo Hassen en berde. Tengo que salir molt mudada y bien arreglada xke Todó són Camaras, chelfixs i vídeos y !nunca se saben! puede que me sueltan en un pograma de la "se ene ene",Sálvame O una Sena de frens pasando afotos de su viatge a Mallllorca.
ResponEliminaBueno, siento una gran felisidad de beros tan wap@s i curr@s.poco morenos por estar en el Nostre de Àfrica, se bé que os posais krema solar
Brassos i besos pa tot@s i,
Disfrutau muxo.
Port sierto, la 7 temporada yon neu està que se puya.....
Tt
PD: memòrias para mi Hijo
Múacs!