Com a bons turistes que som, avui hem anat per Santiago. Sa quantitat de gent que trobes a sa plaça (i per tot en general) és increible.
Hem anat a un preciós parc a dinar, i quan es nin(e)s tenien es cervell modo avió i estaven mig sobats (o sencers) hem fet dinàmica de termòmetre. Temes frescos y actuales que venen d'aquestes ments privilegiades.
A continuació hem tornat a sa zona d'acampada i... no tenim massa clar que dir, hem fet coses pero sense fer res programat, una mica lliure tot.
Sa vetllada han estat jocs de riure. Sa cosa ha surtit bé, o com a mínim a complert sa missió.
Mos sap greu no tenir desventuras emocionants per contar, pero no cada dia pot ser magnífic. Típics moments que rius quan els vius.
Demà se'n va es nostre nin més DOLÇ. D'Agosto, gràcies a nes nostro record acabarás es campament. Siempre tuyos, tkm.
Records a tot(e)s de tot(e)s!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada