Boon vespre mapás!
Avui hem tengut un darrer dia ben completet. De bon dematí, just després de berenar, mos hem vestit amb ses nostres millors gales per fer massatges de fang, menjar sense mans, perruqueria amb espuma d'afeitar i muchas cositas más. Informam que es 95% d'aquesta roba no torna a Mallorca.
Es resultat final ha estat lo suficientment dramàtic com per donar manguerades d'aigua congelada digne de Pirineus.
Durant es dinar hi ha hagut un show mig improvisao amb es propis nin(e)s, ple de confessions, risillas i drames de serie.
Després de sa siesta (que era important) ha vengut es moment de treure s'estrella que tenim dedins. Hem fet un magnífic furor innovador que batua... A més, es jurat era imparcial i ses preferències estaven en el ambiente (aquest pic no ha estat cupa dels caps)
I avui hem sopat com persones normals. Hem anat fins a Santiago per sopar tots junt a un restaurant i fer gelats handmade.
Finalment, i per acabar en la sima, hem aprofitat que són ses festes des poble per surtir a petar-ho. És es típic poble de vellets, podeu imaginar que tot i que sa música era mig gallega i no mos ha arribat a Mallorca, hem estat el alma de la fiesta. Ho hem petat fins que hem pogut.
Però com tot lo bo, això ja acaba. Recordam que demà aterram a Mallorca a les 23:30. Tornam amb air-europa des de Santiago.
Donam per finalitzat es cuaderno de vitacora. Ha estat un gran plaer compartir aquesta desventura.
Ens veim en breus!
dimecres, 16 d’agost del 2017
dimarts, 15 d’agost del 2017
Educació, natura i país
Avui dematí hem tornat a Santiago per anar a cercar la compostelana (com a bons peregins que som) i fer les darreres adquisicions.
Per variar, després d'anar a caçar sa tonyina i fer es formatge, hem dinat d'entrepà al parc.
Fa tants de dies que som aquí, que mos coneixem Santiago com sa nostra segona casa.
De tornada al cau-camping, ha aparegut un estudiant de mag un poc esperpéntico. Imaginau sa situació, que fent una estrella doble hem tengut més observadors i càmeres apuntant que ell. Podriem montar un circ sense estudis de Hogwarts.
Sa pressió des concurs master-top chef postjunior ha fet que es Pesesitos se superin. Han fet una espaguettis en su punto, amb una nata, ceba i bacon tan tremendos que desprenia una olor que feia volar. S'ingredient secret no sabem quin és, però descartam que sigui s'amor.
Ha estat un dia de reflexió, pell de gallina i confessions, amb molts de nirvis a l'ambient, ja que era el dia de promeses i renovacions.
Hi ha hagut tantes promeses i renovacions, que se'ns ha fet ben tard. Però tot i així teniem els ànims i forces (no tots) per fer la frontera més ràpida de la història. Hem de gaudir dels dos dies que ens queden d'estar junts.
Atents tot(e)s, que demà serà un dia (darrer dia) intens i es blog pot ser interessant.
Recuerdos a sa familia!
Per variar, després d'anar a caçar sa tonyina i fer es formatge, hem dinat d'entrepà al parc.
Fa tants de dies que som aquí, que mos coneixem Santiago com sa nostra segona casa.
De tornada al cau-camping, ha aparegut un estudiant de mag un poc esperpéntico. Imaginau sa situació, que fent una estrella doble hem tengut més observadors i càmeres apuntant que ell. Podriem montar un circ sense estudis de Hogwarts.
Sa pressió des concurs master-top chef postjunior ha fet que es Pesesitos se superin. Han fet una espaguettis en su punto, amb una nata, ceba i bacon tan tremendos que desprenia una olor que feia volar. S'ingredient secret no sabem quin és, però descartam que sigui s'amor.
Ha estat un dia de reflexió, pell de gallina i confessions, amb molts de nirvis a l'ambient, ja que era el dia de promeses i renovacions.
Hi ha hagut tantes promeses i renovacions, que se'ns ha fet ben tard. Però tot i així teniem els ànims i forces (no tots) per fer la frontera més ràpida de la història. Hem de gaudir dels dos dies que ens queden d'estar junts.
Atents tot(e)s, que demà serà un dia (darrer dia) intens i es blog pot ser interessant.
Recuerdos a sa familia!
dilluns, 14 d’agost del 2017
"Tu que eres de Mallorca..."
Bon vespre mapás.
Avui ha fet una calor intensa, d'aquesta dura que recorda a Mallorca.
Avui dematí mos hem posat en mode costureros de la real academia, i amb un tinte negre, unes cordes i unes estidores, hem fet unes camisetes tenyides maravillosas.
Després d'això mos hem tornat a posar sentimentals per fer una altra dinàmica. Supos que ja sou conscients que ha estat un campament molt emotiu i sentimental i que mos hem conegut molt entre noltros i a noltros mateixos.
I s'horabaixa... bueno, és un tema a part. Es temps es relatiu. Estavem tan cansats tots que mos hem donat descansito. Hem anat a dormir i quan mos hem donat compte eren les set i estavem tots escampats.
Es vespre ha tornat a venir en McCainKeinKainCalvinKlein i n'Akerman. Resulta que es titans estan més propers de lo que creiem i estan camuflats (no acaba de tenir lògica que uns titans de metres d'alt se puguin camuflar) Sa qüestio és que es laboratori no té un remei i estam tots aquí defensant es Muro Roserosa.
Necessitam animos i forces, perquè telita con el muro.
Des de es muro RoseRosaMaria, enviam senyals de vida.
diumenge, 13 d’agost del 2017
Dame más, dame menos, dame otra
No és temps perdut, és temps invertit.
Com a bons turistes que som, avui hem anat per Santiago. Sa quantitat de gent que trobes a sa plaça (i per tot en general) és increible.
Hem anat a un preciós parc a dinar, i quan es nin(e)s tenien es cervell modo avió i estaven mig sobats (o sencers) hem fet dinàmica de termòmetre. Temes frescos y actuales que venen d'aquestes ments privilegiades.
A continuació hem tornat a sa zona d'acampada i... no tenim massa clar que dir, hem fet coses pero sense fer res programat, una mica lliure tot.
Sa vetllada han estat jocs de riure. Sa cosa ha surtit bé, o com a mínim a complert sa missió.
Mos sap greu no tenir desventuras emocionants per contar, pero no cada dia pot ser magnífic. Típics moments que rius quan els vius.
Demà se'n va es nostre nin més DOLÇ. D'Agosto, gràcies a nes nostro record acabarás es campament. Siempre tuyos, tkm.
Records a tot(e)s de tot(e)s!
Com a bons turistes que som, avui hem anat per Santiago. Sa quantitat de gent que trobes a sa plaça (i per tot en general) és increible.
Hem anat a un preciós parc a dinar, i quan es nin(e)s tenien es cervell modo avió i estaven mig sobats (o sencers) hem fet dinàmica de termòmetre. Temes frescos y actuales que venen d'aquestes ments privilegiades.
A continuació hem tornat a sa zona d'acampada i... no tenim massa clar que dir, hem fet coses pero sense fer res programat, una mica lliure tot.
Sa vetllada han estat jocs de riure. Sa cosa ha surtit bé, o com a mínim a complert sa missió.
Mos sap greu no tenir desventuras emocionants per contar, pero no cada dia pot ser magnífic. Típics moments que rius quan els vius.
Demà se'n va es nostre nin més DOLÇ. D'Agosto, gràcies a nes nostro record acabarás es campament. Siempre tuyos, tkm.
Records a tot(e)s de tot(e)s!
dissabte, 12 d’agost del 2017
Informació oficial (o algo així).
Avui dematí ens hem aixecat amb els nostres amigüis murcianos i cordobesos (uns d'ells és irònic) i mos hem posat al lio.
Conscients que seria un dia llarg i dur, los animos no han decaido, siempre smile. De fet, mos hem picat a fer unes carreres amb es murcians i hem guanyat (però ells no ho saben).
Hem anat a un ritme d'aproximadament 4,32Km/h. Això vol dir que ho hem petat.
Quan faltaven 5Km per arribar, voliem donar emoció a sa carrera imaginària que teniem amb es murcians i hem aturat a dinar.
Finalment hem arribat a nes nostre destí. Santiago mos ha esperat amb es braços oberts, andamios tapant sa catedral i retards de bus. Tot molt màgic.
Es cau-camping on estam és una passada, ja veureu foto a futures entrades. Quien espera desespera.
Todo bien todo correcto. Recuerdos!
divendres, 11 d’agost del 2017
Ofertón-ofertón
Primer de tot, heu de caminar 17Km per rebre un magnífic dinar d'arrós amb curry, realitzat pels nostres millors chefs de master-top-chef post junior.
En segon lloc, oferirem un pavelló cutrillo però amb encant per estendre els kimbos i gaudir d'una bona siesta.
A continuació despertarem a la gent, i mentre tenguin el cervell en mode avió, mos posarem cursis i xerrarem de sentiments.
Després d'amollar unes llagrimetes d'emoció, recomanarem unes dutxetes calentes i oferirem pilota de bàsquet i voley per cremar més energies. En cas d'estar molt cansats, també comptam amb persones marshoses que toquen i canten guitarres a tope de power.
A més, tenim una clientela amb qui compartir el pavelló. Unes persones molt simpàtiques que vos oferiran menjar però que es vespre roncaran com si no hi hagués demà.
Capacitat: 33 persones. Preu: free. Higiene: justa i necessària. No fa falta reserva. Ciutat més pròxima: Santiago
dijous, 10 d’agost del 2017
Nou del vuit del dos mil desset
Querido diario,
Avui vespre hi ha hagut concert de Pavarotti a nes pavelló. Creia que lo des meus companys era insuperable, però es senyors que dormien amb noltros han demostrat que si se puede.
Cap a les 05:00 una molt amable persona ha posat un megàfono a sa boca des millor ronquido des vespre, i m'he despert fins hora d'aixecar-mos, han estat dues hores molt llargues.
Avui hem fet 19Km fins a Caldas de Reis, es peus no me fan mal i caminaria mil dies més (sempre que sigui amb aquesta magnífica companyia)
Caldas de Reis és un poble más bien petit, però tot lo que té de petit ho té de guapo.
Dormim a una escola de monges, mos han atés unes senyores encantadores i tot està decorat amb un gust exquisit. Me sorpren que ses dutxes siguin mixtes, però a mi ja me va bé.
S'horabaixa hem fet una volteta per es poble, ha estat volteta perquè Caldas dóna per lo que dóna.
Es vespre hem jugat a un joc entrentengut, i m'han fet un traje ben guapo, m'agradaria mostrar-li a nes mapàs, pero igual ja no el tendré quan torni a casa.
Tuya para siempre
Avui vespre hi ha hagut concert de Pavarotti a nes pavelló. Creia que lo des meus companys era insuperable, però es senyors que dormien amb noltros han demostrat que si se puede.
Cap a les 05:00 una molt amable persona ha posat un megàfono a sa boca des millor ronquido des vespre, i m'he despert fins hora d'aixecar-mos, han estat dues hores molt llargues.
Avui hem fet 19Km fins a Caldas de Reis, es peus no me fan mal i caminaria mil dies més (sempre que sigui amb aquesta magnífica companyia)
Caldas de Reis és un poble más bien petit, però tot lo que té de petit ho té de guapo.
Dormim a una escola de monges, mos han atés unes senyores encantadores i tot està decorat amb un gust exquisit. Me sorpren que ses dutxes siguin mixtes, però a mi ja me va bé.
S'horabaixa hem fet una volteta per es poble, ha estat volteta perquè Caldas dóna per lo que dóna.
Es vespre hem jugat a un joc entrentengut, i m'han fet un traje ben guapo, m'agradaria mostrar-li a nes mapàs, pero igual ja no el tendré quan torni a casa.
Tuya para siempre
dimecres, 9 d’agost del 2017
Duríssimes declaracions
Els nostres clients estan dividits en grups: des de la India mos arriben Els Pesesitos, des del major circ Xinés conegut i per coneixer ens arriben els Panquehabla, des de la mar per descobrir mos arriben els Gluglusitos, no tenim molt clar des d'on ens arriben els WF i des de La Comarca mos arriba sa Hermandad del medio metro. Podeu fer ses vostres apostes, el jurat segueix sent altament sobornable.
Al primer passadís a mà dreta trobam post berenar - predinar. Benvinguts a tot(e)s al passadís de les megaolimpiades. Jocs 2x1, per totes ses edats i gustos, sense discriminacions horaries ni alimentaries (abstenir-se els alèrgics)
En aquest passadís trobam molta varietat: bota fulards, petanca, guerra d'indis, relleus de marsha, voley césped i una fantàstica varietat de kimbos per fer sa guerra. Els resultats han estat sorprenents, no ens atrevim a dir-los per una font tan poc fiable.
Al segon passadís a la dreta tenim el postdinar - presopar. Tenim també molta varietat. A un costat s'observa sa porta secundària per anar a Pontevedra, a s'altre trobam roba bruta que necessita fer-se net i finalment diferents objectes amb una funció desconeguda.
Al tercer passadís a la dreta tenim el postsopar - preres. En aquest cas tenim una selecció de 29 nins i nines morts de son que volen anar a dormir i ja aprofitarem el mañana. No venen amb piles incloses i no coneixem es Carpe Diem.
Mos informen que ahir vespre un parell de pioners i caravel.les varen marcar-se un Pavarotti. Se'ls ha sentit de tan enfora que unes 70 persones s'han picat i se volen afegir a nes concert que tendrà lloc avui vespre. Serà una batalla de gallos elegant, tots juntets i amem qui guanya, però al estilo Bella Durmiente. Entrada gratuita.
Al primer passadís a mà dreta trobam post berenar - predinar. Benvinguts a tot(e)s al passadís de les megaolimpiades. Jocs 2x1, per totes ses edats i gustos, sense discriminacions horaries ni alimentaries (abstenir-se els alèrgics)
En aquest passadís trobam molta varietat: bota fulards, petanca, guerra d'indis, relleus de marsha, voley césped i una fantàstica varietat de kimbos per fer sa guerra. Els resultats han estat sorprenents, no ens atrevim a dir-los per una font tan poc fiable.
Al segon passadís a la dreta tenim el postdinar - presopar. Tenim també molta varietat. A un costat s'observa sa porta secundària per anar a Pontevedra, a s'altre trobam roba bruta que necessita fer-se net i finalment diferents objectes amb una funció desconeguda.
Al tercer passadís a la dreta tenim el postsopar - preres. En aquest cas tenim una selecció de 29 nins i nines morts de son que volen anar a dormir i ja aprofitarem el mañana. No venen amb piles incloses i no coneixem es Carpe Diem.
Mos informen que ahir vespre un parell de pioners i caravel.les varen marcar-se un Pavarotti. Se'ls ha sentit de tan enfora que unes 70 persones s'han picat i se volen afegir a nes concert que tendrà lloc avui vespre. Serà una batalla de gallos elegant, tots juntets i amem qui guanya, però al estilo Bella Durmiente. Entrada gratuita.
dimarts, 8 d’agost del 2017
Warlok Strange McCain, atenció spoiler, TE DESTERRAM
Igual que quan en Jonh Nieve se'n va anar a nes muro, es dia d'avui a nes Nord ha estat fresquet, hem anat més enllà de's muro per ampliar horitzons i socialitzar amb sa fauna i flora autòctona. És a dir, que hem anat a Pontevedra tot es dematí.
Per es poble (per dir algo, perquè això és més gran que Charming Town) hem agafat un mapa, i com tots es viatges den Tintin, han fet un recorregut (per grups) i ho han fotografiat tot per tal de guanyar es fantàstic premi del cangrejo de las pinzas de oro.
S'horabaixa, i de acuerdo con la respuesta anterior, hem passat a sa fase important. En primer lloc mos hem marcat un roscon de pasapalabra - pontevedriano que estava amanyat i es jurat era altament sobornable. Després de tot, s'ha intentat que es resultat fos mitjanament real, però hem de tenir en compte que sa puntuació pujava i baixava amb increible facilitat, i no precisament perquè es sobornos fossin bons.
Igual que a the walking death, hem tengut una invasió de indeseados, però hem cridat a sa germana de Cuentame i ho hem arreglat.
Es fantàstic grup d'avui de master-top-chef postjunior (es nom cada dia va evolucionant) ha decidit agafar tots es ingredients que no agraden a sa clientela per fer un únic plat. És sorprenent dir que era comestible (mos atreviriem a dir que bo)
I finalment, en L. McCainKeinKainCalvinKlein i es seu colegui Akerman (es nom d'aquests també evoluciona) han tornat. Resulta que la meitat de noltros estavem infectats i erem titans colosals (signos i sintomas desconocidos) i a nes laboratori han trobat una cura. Ja veurem fins a quin punt és útil i salvam sa humanitat, o lo que queda d'ella.
(Es vespre posarem fotos)
Buenas noches y buena suerte.
dilluns, 7 d’agost del 2017
diumenge, 6 d’agost del 2017
La cola que se muerde el pez
Boon vespre mapas!
Se mos han com a romput es esquemes. Sa hipòtesis que teniem sobre es temps mos ha fallat, ni pluja ni na, un sol digne de veure. Tot i així segueix sense tenir res a fer amb es de Mallorca.
Avui hem fet 15 km fins a Redondela. Un camí divino de la muerte, i surprise surprise, hem dormit a un pavelló.
Que per cert, mos estan timant a cada pavelló on anam. Cada dia mos diuen que hi ha entreno de balonmano i encara estam esperant. I mos havien dit que avui compartiem pista per dormir, i tampoc.
Es nins volien ser sociables i els han tallat ses ales.
Al concurs masterchef postjunior, els Gluglusitos van en cabeza. No mos permeten dir sa recepta, pero han vist els ingredients, han comprat soja i pim pam, sopar des bò de bon de veres, d 'aquests que tots volem repetir.
A part d'això, avui mos han visitat L. McKain i Akeman (no tenim molt clar com s'escriu). Aquests dos mos han informat que tenim dos infectats, i que com no anem amb ojito acabarem tots sent titans, sa cosa promet. Però no vos preocupeu, tenim seguro.
Demà atents tots, que es bloc promet, mos hem venio arriba. Si tenim wifi, això treurà fum.
No volem fer més spoylers. Haureu d'esperar una mica més. Lo bo se fa esperar.
That's all folks!
Se mos han com a romput es esquemes. Sa hipòtesis que teniem sobre es temps mos ha fallat, ni pluja ni na, un sol digne de veure. Tot i així segueix sense tenir res a fer amb es de Mallorca.
Avui hem fet 15 km fins a Redondela. Un camí divino de la muerte, i surprise surprise, hem dormit a un pavelló.
Que per cert, mos estan timant a cada pavelló on anam. Cada dia mos diuen que hi ha entreno de balonmano i encara estam esperant. I mos havien dit que avui compartiem pista per dormir, i tampoc.
Es nins volien ser sociables i els han tallat ses ales.
Al concurs masterchef postjunior, els Gluglusitos van en cabeza. No mos permeten dir sa recepta, pero han vist els ingredients, han comprat soja i pim pam, sopar des bò de bon de veres, d 'aquests que tots volem repetir.
A part d'això, avui mos han visitat L. McKain i Akeman (no tenim molt clar com s'escriu). Aquests dos mos han informat que tenim dos infectats, i que com no anem amb ojito acabarem tots sent titans, sa cosa promet. Però no vos preocupeu, tenim seguro.
Demà atents tots, que es bloc promet, mos hem venio arriba. Si tenim wifi, això treurà fum.
No volem fer més spoylers. Haureu d'esperar una mica més. Lo bo se fa esperar.
That's all folks!
dissabte, 5 d’agost del 2017
Dos són tres, tres són quatre, pero quatre no són cinc
Boon vespre mapas!
Avui hem fet 16Km fins a OPorriño. Per ara hem dormit a dos peazos de pavellons que ni es esportistes professionals. Ja mos agradaria tenir això a Mallorca.
Hem arribat a sa conclusió que aquí tenen una metereologia establerta: pluja de bon dematí (lo suficientment forta com per banyar sa pell però no sa roba ni sa motxila) i quan ja duim dues horetes, un solet ben guapo i agradable, però res de socorrades mallorquines.
Ja menjam coses cuinades i calentes de persones normals, like a top chef postjunior. Per ara va bé sa cosa.
Mos havien informat que durant es temps lliure hi hauria un megaentreno de balonmano, trobavem que era tan guay que valia la pena sacrificar es nostro temps per mirar-ho. Bueno, mos han timat fort, ni entreno ni na. Hem acabat jugant noltros per sa pista.
Vamos, que tot be, treim forces de per tots costats.
Tornarem a passar parte. Recuerdos de tots a tots!
Avui hem fet 16Km fins a OPorriño. Per ara hem dormit a dos peazos de pavellons que ni es esportistes professionals. Ja mos agradaria tenir això a Mallorca.
Hem arribat a sa conclusió que aquí tenen una metereologia establerta: pluja de bon dematí (lo suficientment forta com per banyar sa pell però no sa roba ni sa motxila) i quan ja duim dues horetes, un solet ben guapo i agradable, però res de socorrades mallorquines.
Ja menjam coses cuinades i calentes de persones normals, like a top chef postjunior. Per ara va bé sa cosa.
Mos havien informat que durant es temps lliure hi hauria un megaentreno de balonmano, trobavem que era tan guay que valia la pena sacrificar es nostro temps per mirar-ho. Bueno, mos han timat fort, ni entreno ni na. Hem acabat jugant noltros per sa pista.
Vamos, que tot be, treim forces de per tots costats.
Tornarem a passar parte. Recuerdos de tots a tots!
divendres, 4 d’agost del 2017
I a Portugal, quina moneda tenen?
Bon vespre mapas!
Sa nostra etapa per Portugal ja ha acabat i tornam a ser a Espanya. Feim amiguis allà on anam, albergs, supers... whatever, sa nostra simpatia no té limits.
Avui hem fet 19 Km com si res, i demà en venen 16 més.
Es dematí ha estat passat per aigua, però era més per donar emoció que res, perquè ha durat ben poc. Vamos, que es temps segueix de nuestro lado, esperem que duri.
Hem jugat, hem rigut i hem suat. Tot està en ordre.
Tornarem a passar es parte tan aviat com poguem!
Molts de recuerdos!
(Es títol de s'entrada està basat en fets reals)
Sa nostra etapa per Portugal ja ha acabat i tornam a ser a Espanya. Feim amiguis allà on anam, albergs, supers... whatever, sa nostra simpatia no té limits.
Avui hem fet 19 Km com si res, i demà en venen 16 més.
Es dematí ha estat passat per aigua, però era més per donar emoció que res, perquè ha durat ben poc. Vamos, que es temps segueix de nuestro lado, esperem que duri.
Hem jugat, hem rigut i hem suat. Tot està en ordre.
Tornarem a passar es parte tan aviat com poguem!
Molts de recuerdos!
(Es títol de s'entrada està basat en fets reals)
dimarts, 1 d’agost del 2017
2-8-2017 megainformació de megacampament
Boooon dia a tooot(e)s!!
Esperam que ja ho tengueu tot preparat i ses motxiles ben fetes!!
Vos recordam que demà hem quedat a les 10:30 davant facturació d'air-europa. NO oblideu DNI, targeta sanitària i certificat de resident, així com dinar i sopar de dimecres i berenar de dijous.
Mos veim dema!
Esperam que ja ho tengueu tot preparat i ses motxiles ben fetes!!
Vos recordam que demà hem quedat a les 10:30 davant facturació d'air-europa. NO oblideu DNI, targeta sanitària i certificat de resident, així com dinar i sopar de dimecres i berenar de dijous.
Mos veim dema!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)